24/3/09

carta del professor Pelai Pagès i Blanch

Carta d'un professor de la facultat:
>
>> Benvolguts companys/anyes,
>>
>> Estic vinculat a la Universitat de Barcelona des de
> l’any 1967. Els primers cinc
>> anys vaig estudiar a la Facultat de Filosofia i
> Lletres, on em vaig llicenciar
>> l’any 1972. A partir del primer de gener de 1974
> vaig gaudir d’una beca de
>> Formació del Personal Investigador (FPI), que em va
> permetre fer la tesi
>> doctoral, que vaig presentar el setembre de 1975. A
> partir del mes d’octubre del
>> mateix anys vaig començar a donar classe a la
> Facultat. I fins avui. Porto,
>> doncs, més de mitja vida vinculat a aquesta
> institució històrica.
>>
>> I la veritat és que durant tots els anys en què he
> estat professor d’aquesta
>> casa, mai no havia conegut una situació semblant a
> l’actual. Fins avui, en
>> democràcia, l’autoritat acadèmica no havia tancat
> mai la Facultat davant d’una
>> situació de conflicte amb els estudiants. I no puc
> sinó recordar els meus anys
>> d’estudiant, quan l’autoritat sovint recorria a
> fer-ho. Ja sé que moltes de les
>> coses que estic pensant en veu alta aquests darrers
> dies no són compartides per
>> la majoria de vosaltres. Però no puc més que
> pensar-les i dir-les. A la darrera
>> Junta de Facultat vaig fer diversos advertiments. I no
> va agradar gens a molts
>> companys quan vaig assenyalar que les intervencions
> que feien alguns quan
>> afirmaven que els estudiants anti-Bolonya a la nostra
> Facultat eren vint, a mi
>> em recordaven Fraga Iribarne quan a la nostra època
> parlava sempre de la
>> “minoria subversiva” que agitava la Universitat.
> Davant les crides a imposar
>> l’autoritat també vaig dir que calia anar en
> compte, que la línia divisòria
>> entre l’autoritat i l’autoritarisme era molt feble
> i que en democràcia el recurs
>> a l’autoritarisme no era una bona pràctica. I a la
> fi –no m’ho negareu- s’ha
>> acabat recorrent a l’autoritarisme més ranci i
> rebutjable. Vaig assenyalar també
>> que, com adults que som, calia negociar amb molta mà
> esquerra amb els estudiants
>> i mai tallar els ponts de diàleg. Que els estudiants
> es podien equivocar i fer
>> malament les coses –són, ai las! joves, i tenen tot
> el dret a equivocar-se- però
>> que un error nostre podia ser molt greu.
>>
>> Ara ens trobem en una situació en què el rectorat,
> cal suposar que amb el
>> vist-i-plau dels deganats de les dues facultats, ha
> tancat la Facultat. En
>> democràcia això no s’havia fet mai! I molts
> recordareu quan la policia va entrar
>> a la Facultat durant els anys de la transició arran
> de les manifestacions a
>> favor de la llibertat de l’expressió, amb motiu de
> l’empresonament d’Els
>> Joglars. Durant molts mesos el Dr. Emili Giralt,
> aleshores degà de la Facultat,
>> va conservar en el seu despatx de degà diverses de
> les pilotes de goma llançades
>> per la policia. Però la Facultat no es va tancar.
>>
>> A què responen els tancaments del dijous de la
> setmana passada i aquests nous
>> tancaments? Què passarà dilluns quan s’obrin les
> portes de la Facultat? Suposo
>> que amb aquesta mesura d’ajornar fins dilluns
> l’obertura de la Facultat hom
>> espera pacificar la situació i calmar els ànims. Jo
> tinc els meus dubtes que
>> això sigui així. Perquè el què va passar dimecres
> dia 18 de març ha obert unes
>> ferides que seran molt difícils de cicatritzar i
> perquè els problemes
>> fonamentals segueixen sobre la taula. I si hem
> d’ésser sincers Bolonya no ens
>> acaba d’agradar a molts. A la darrera Junta de
> Facultat es va aprovar per la
>> pràctica unanimitat dels assistents el calendari
> d’aplicació de Bolonya. Però
>> resulta que hi ha moltes qüestions importants per a
> l’any que ve que encara no
>> estan resoltes. A la reunió de departament que vàrem
> celebrar fa dues setmanes
>> es va posar en evidència que, en el que respecte al
> nostre departament el més
>> calent segueix a l’aigüera: encara no es coneixen
> quines assignatures en concret
>> s’impartiran, ni quins professors, ni
> l’equivalència dels crèdits Bolonya amb
>> els actuals pel que fa a la dedicació del
> professorat, ni el calendari... I
>> estem a menys de sis mesos del curs que ve.
>>
>> En fi, m’estic allargant massa. Només volia
> manifestar la meva preocupació per
>> la situació actual i la meva percepció de què no
> hem fet bé les coses. I que les
>> falses solucions autoritàries sempre tendeixen a
> empitjorar-ho tot. Voldria
>> demanar també a les autoritats –els degans/anes i
> al rectorat- i al conjunt dels
>> companys un esforç per redreçar la situació, per
> recompondre els ponts del
>> diàleg amb els estudiants –que són, vull
> recordar-ho, l’objectiu fonamental de
>> l’existència de la Universitat-, per recuperar
> davant de la societat la imatge
>> de serenitat que la Universitat sembla haver perdut
> aquests darrers dies. I si
>> això vol dir ajornar un any l’aplicació del pla
> Bolonya, penso que tampoc no
>> passarà res. En una junta de Facultat de l’any
> passat vaig recordar que la
>> Universitat era una institució centenària, amb molts
> segles d’història i que
>> sempre havia acomplert una funció que calia que
> seguís complint, sense haver
>> d’inventar res.
>>
>> Perdoneu-me aquesta carta, ja massa llarga. Però
> l’he estat meditant tot el dia
>> i si no l’hagués acabat escrivint aquesta nit no
> hagués pogut dormir.
>>
>> Salutacions cordials,
>>
>> Pelai Pagès i Blanch
>> Departament d’Història Contemporània
>> Facultat de Geografia i Història
>> Universitat de Barcelona