hello missis gorilla

Lliçó magistral de punt

2011-03-14T20:25:00.000+01:00

Gorro perdut, gorro nou

2009-12-07T20:35:00.004+01:00

la pèrdua d'un gorro estimat mereix fer-ne un altre encara més maco

carta del professor Pelai Pagès i Blanch

2009-03-24T00:32:00.000+01:00

Carta d'un professor de la facultat:
>
>> Benvolguts companys/anyes,
>>
>> Estic vinculat a la Universitat de Barcelona des de
> l’any 1967. Els primers cinc
>> anys vaig estudiar a la Facultat de Filosofia i
> Lletres, on em vaig llicenciar
>> l’any 1972. A partir del primer de gener de 1974
> vaig gaudir d’una beca de
>> Formació del Personal Investigador (FPI), que em va
> permetre fer la tesi
>> doctoral, que vaig presentar el setembre de 1975. A
> partir del mes d’octubre del
>> mateix anys vaig començar a donar classe a la
> Facultat. I fins avui. Porto,
>> doncs, més de mitja vida vinculat a aquesta
> institució històrica.
>>
>> I la veritat és que durant tots els anys en què he
> estat professor d’aquesta
>> casa, mai no havia conegut una situació semblant a
> l’actual. Fins avui, en
>> democràcia, l’autoritat acadèmica no havia tancat
> mai la Facultat davant d’una
>> situació de conflicte amb els estudiants. I no puc
> sinó recordar els meus anys
>> d’estudiant, quan l’autoritat sovint recorria a
> fer-ho. Ja sé que moltes de les
>> coses que estic pensant en veu alta aquests darrers
> dies no són compartides per
>> la majoria de vosaltres. Però no puc més que
> pensar-les i dir-les. A la darrera
>> Junta de Facultat vaig fer diversos advertiments. I no
> va agradar gens a molts
>> companys quan vaig assenyalar que les intervencions
> que feien alguns quan
>> afirmaven que els estudiants anti-Bolonya a la nostra
> Facultat eren vint, a mi
>> em recordaven Fraga Iribarne quan a la nostra època
> parlava sempre de la
>> “minoria subversiva” que agitava la Universitat.
> Davant les crides a imposar
>> l’autoritat també vaig dir que calia anar en
> compte, que la línia divisòria
>> entre l’autoritat i l’autoritarisme era molt feble
> i que en democràcia el recurs
>> a l’autoritarisme no era una bona pràctica. I a la
> fi –no m’ho negareu- s’ha
>> acabat recorrent a l’autoritarisme més ranci i
> rebutjable. Vaig assenyalar també
>> que, com adults que som, calia negociar amb molta mà
> esquerra amb els estudiants
>> i mai tallar els ponts de diàleg. Que els estudiants
> es podien equivocar i fer
>> malament les coses –són, ai las! joves, i tenen tot
> el dret a equivocar-se- però
>> que un error nostre podia ser molt greu.
>>
>> Ara ens trobem en una situació en què el rectorat,
> cal suposar que amb el
>> vist-i-plau dels deganats de les dues facultats, ha
> tancat la Facultat. En
>> democràcia això no s’havia fet mai! I molts
> recordareu quan la policia va entrar
>> a la Facultat durant els anys de la transició arran
> de les manifestacions a
>> favor de la llibertat de l’expressió, amb motiu de
> l’empresonament d’Els
>> Joglars. Durant molts mesos el Dr. Emili Giralt,
> aleshores degà de la Facultat,
>> va conservar en el seu despatx de degà diverses de
> les pilotes de goma llançades
>> per la policia. Però la Facultat no es va tancar.
>>
>> A què responen els tancaments del dijous de la
> setmana passada i aquests nous
>> tancaments? Què passarà dilluns quan s’obrin les
> portes de la Facultat? Suposo
>> que amb aquesta mesura d’ajornar fins dilluns
> l’obertura de la Facultat hom
>> espera pacificar la situació i calmar els ànims. Jo
> tinc els meus dubtes que
>> això sigui així. Perquè el què va passar dimecres
> dia 18 de març ha obert unes
>> ferides que seran molt difícils de cicatritzar i
> perquè els problemes
>> fonamentals segueixen sobre la taula. I si hem
> d’ésser sincers Bolonya no ens
>> acaba d’agradar a molts. A la darrera Junta de
> Facultat es va aprovar per la
>> pràctica unanimitat dels assistents el calendari
> d’aplicació de Bolonya. Però
>> resulta que hi ha moltes qüestions importants per a
> l’any que ve que encara no
>> estan resoltes. A la reunió de departament que vàrem
> celebrar fa dues setmanes
>> es va posar en evidència que, en el que respecte al
> nostre departament el més
>> calent segueix a l’aigüera: encara no es coneixen
> quines assignatures en concret
>> s’impartiran, ni quins professors, ni
> l’equivalència dels crèdits Bolonya amb
>> els actuals pel que fa a la dedicació del
> professorat, ni el calendari... I
>> estem a menys de sis mesos del curs que ve.
>>
>> En fi, m’estic allargant massa. Només volia
> manifestar la meva preocupació per
>> la situació actual i la meva percepció de què no
> hem fet bé les coses. I que les
>> falses solucions autoritàries sempre tendeixen a
> empitjorar-ho tot. Voldria
>> demanar també a les autoritats –els degans/anes i
> al rectorat- i al conjunt dels
>> companys un esforç per redreçar la situació, per
> recompondre els ponts del
>> diàleg amb els estudiants –que són, vull
> recordar-ho, l’objectiu fonamental de
>> l’existència de la Universitat-, per recuperar
> davant de la societat la imatge
>> de serenitat que la Universitat sembla haver perdut
> aquests darrers dies. I si
>> això vol dir ajornar un any l’aplicació del pla
> Bolonya, penso que tampoc no
>> passarà res. En una junta de Facultat de l’any
> passat vaig recordar que la
>> Universitat era una institució centenària, amb molts
> segles d’història i que
>> sempre havia acomplert una funció que calia que
> seguís complint, sense haver
>> d’inventar res.
>>
>> Perdoneu-me aquesta carta, ja massa llarga. Però
> l’he estat meditant tot el dia
>> i si no l’hagués acabat escrivint aquesta nit no
> hagués pogut dormir.
>>
>> Salutacions cordials,
>>
>> Pelai Pagès i Blanch
>> Departament d’Història Contemporània
>> Facultat de Geografia i Història
>> Universitat de Barcelona

crazy sexy wool

2009-01-28T03:39:00.005+01:00

Aquest Nadal els reis em van portar llana.

Si no fos perquè treballo en una boitga de llanes, la jefa de la qual és la meva mare, i em puc revolcar cada dia en una piscina de cabdells de colors, i menjar espaguettis de llanes merinos i alpacas (com més olor a cabra millor)... si no fos per això... m'hagués fet molta il·lusió...

El cas és que em va fer més il·lusió que el cd SNAP! de The Jam que em va regalar la meva estimada germana (perquè jo li havia fet EXACTAMENT el mateix regal)... bueno, no, em van fer il·lusió a a parts iguals...

quin packaging!

Senyores i Gorilles: em complau presentar-los la llana WOOL AND THE GANG una pijada que no tenim a la botiga, però que mola molt!

Qui la conegui i l'hagi treballat, ja sap de què parlo...

el kit anava amb aquestes agulles DEL 15 tan molongui flipandis

i aquestes chorrades de super-knitter-freak... que són aquells detalls...que calan hondo

A més a més a més, portaven unes instruccions molt currades per fer una mena de buff-anella.

Obviament no les vaig seguir, perquè tenia una clara idea del que faria amb aquella PERUVIAN WOOL, 100% WOOL: un coll-caputxa-gegant, el que en termes anglosaxons es diu GIANT-HEAD & SHOULDERS*.

Com que sóc una pardilla, no vaig fer cap mostra orientativa de res, i quan vaig tnir-ho tot fet, ho vaig haver de desfer. Però no em va importar, perquè treballar am aquesta llana és extàtic, i alhora estètic.

el resultat és aquesta cosa, que més que un GIANT-HEAD & SHOULDERS, és un GIANT- TEETS & SHOULDERS**, però també mola.

Sento la que la foto sigui tan desafortunada, era un mal moment.

I per si era poc, la llana i tota la parafernàlia que l'embolcalla forma part de WOOL AND THE GANG, nom que vé d'un dels grups de música més prolífics dels anys setanta i vuitanta pel que fa als pantalons de campana i els pentinats estil "seto de versailles", KOOL AND THE GANG (que són preferits meus)

aquí ja sel's veu amb una cara de calcetar que no veas.

* i ** m'ho he inventat, no sé si es diu així, però a mi m'agrada.

Leonardo da Vinci

2009-01-24T21:40:00.003+01:00

Porto dues setmanes preparant l'exàmen de dilluns de Leonardo da Vinci. Sembla estrany que un artista amb tan poca producció pictòrica (i tants problemes d'atribució) hagi arribat a ocupar un lloc privilegiat al panteó dels artistes.

Pintor (encara que no acabés mai els encàrrecs)
Probablement també escultor
Atent observador de la naturalesa

Filòsof

Enginyer

Científic
Ideador (més que inventor)
Home bell
Savi
i gran conversador
...
en fi, espero que se'm encomani alguna d'aquestes viruts. "Cosa bella e mortal passa e non dura"

mitjons space invaders

2009-01-20T18:34:00.005+01:00

...ecara em queda l'altre parell per fer....

¡¡¡quina mandra!!! a veure si ho acabo aviat i puc estrenar-los per anar a Berlin. Allà segur que em fan un bon favor.

visca la llana 100% superwash!!!!!!!!

exàmens

2008-12-29T02:58:00.007+01:00

dormir fins a la una

dinar

treballar

birres

més birres

drmir fins a la una...

les mitges de punt

2008-10-08T21:30:00.004+02:00

Aquest estiu vaig rebre l'encàrrec de fer unes mitges de punt.
Vaig accedir a fer-les, tot i que encara no sabia com. El cas és que vaig esperar a l'últim moment per fer-les i em va costar car: llargues jornades de fer punt, dos exàmens de setembre a pendre pel cul...
...em va costar car perquè encara no les ha vingut a buscar.
El millor que en vaig treure són aquestes fotos.

blog o no blog de punt

2008-09-18T14:35:00.000+02:00

Bé, doncs vaig obrir aquest blog amb la intenció que es convertís en una galeria de la meva producció d'articles de mitja i ganxet. Però a mida que passen els dies penso que no tinc una gran col·lecció d'articles (bàsicament perquè els pocs que faig després els regalo), i que seria absurd obrir un blog per després no publicar-hi pràcticament res (tot i que la idea no em desagrada).
De manera que hi escriuré tot el que em passi pel cap (que tampoc serà molt).

I per il·lustrar aquest petit comentari penjo aquesta imatge, que no para d'aparèixer pel meu cap des de fa uns dies
La Marta des-pedint-se de nosaltres

i una altra...

Nosaltres des-pedint-nos de la Marta.
comme il faut

Podem perdre el seny, l'oremus o la paciència, però no perderm mai les formes.

el meu primer projecte

2008-09-12T15:24:00.006+02:00

Aquest conjunt el vaig regalar al Toni quan estava a punt de fer 2 anys.
Em sembla, però que ja li anava petit quan li vaig donar, perquè era un tros de nen.
Vaig treure el model d'una revista molt antiga, però el vaig acabar canviant al meu gust i les meves necessitats.

m'encanta fer senefes greques...

...i gorrets amb orelleres

2008-09-12T13:54:00.000+02:00

Aquí podem veure un exemplar de missis gorilla fent punt, mentre reflexiona sobre les coses de la vida: la crisi econòmica, el problema de la hoodia i els bosquimans, i sobretot el gran dilema: què fer per sopar? truita de carbassó o peix bullit.

li dono un consell missis gorilla?

no mengi més peix bullit, que se li està posant cara de llucet.

hola

2008-09-10T21:10:00.000+02:00

aquest és el blog de les meves coses.

Com que és la primera entrada no sé que posar.